Exposició de ceràmica sonora: Etnografies de les

Hortes de Tarragona.

Art Sonor amb ceràmica interactiva on les pedres cuites ens parlen si les toquem, reproduïnt memòries de gent gran de l’horta tarragonina.

Col·labora cedint l’espai:

Abstract

Rocs ceràmics sensibles, que mitjançant el tacte del públic expliquen memòries vivencials. Una instal·lació sonora de veus ressonants que transmeten saviesa oral, unes generacions esculpides al cor de la roca. És més que una relatoria de costums per gent gran vinculada a les Hortes de Tarragona; sentir-les és aixecar marges i refer camins perduts. Acariciant-les, les pedres ens parlen dels temps dels jornals, caminants de pobles, territori i identitat.

Escoltem-la de nou. Recs oblidats sense angules pujant, hortes ocupades i masos caiguts; que ni veiem ni sentim. Per retrobar-nos i saber el que som; fa falta escoltar d’on venim.

cartells

Justificació de l’estratègia de les veus: Mas Aulès i mas del Pi de les últimes hortes de la ciutat de Tarragona.

Geologia artificial barrejada amb Art Sonor i antropologia, pedra explicant al visitant; escoltar l’àvia o el pare. Podrem sentir els records enterrats sota els anys del mestre Ramon Carreté, enregistrats a Jornal2026, amb antigues gravacions a l’àvia materna Margarita Armengol Calvet capturades abans de la seva mort l’any 2024.

masos

Ramon Carreté Aulès. Mestre jubilat de Torreforta i pagès de les hortes.

Nascut al mas

 

Tres veus-vincle a l’horta tarragonina; l’octogenari Carreté de mas Aulès (Horta Gran), Margarita de mas del Pi (Horta la Roca), i la meva veu explicant les instruccions d’activació (full de sala sonor). Tractament poètic, fonètic i patrons sonors en suspens que desapareixen. Narracions autoetnogràfiques que progressivament esvaeixen el seu significat lèxic per convertir-se en atmosferes.

masos
masos

Margarita Armengol Calvet.

DEP a l'edat de 93 anys

La Margarita és la meva àvia materna i  la meva padrina. De memòria prodigiosa l’escoltarem si acariciem algunes pedres de les hortes.

A la foto en B/N sosté la meva mare i al costat hi ha el meu padrí Eusebi Figuerola. 

masos

El CORPUS D’OBRA i el seu  plantejament:  Pedres ceràmiques + mecanismes sonors + cartografies.

Origen i plantejament:

Callem com les pedres davant les agressions de l’entorn proper, maltractem les zones periurbanes amb un urbanisme intervencionista, problemàtics creixements desmesurats poc respectuosos i agressions d’ecosistemes abocant els nostres contaminants. No puc ser feliç en la complicitat. Respectem i reparem. La meva pràctica artística sempre ha lluitat contra les injustícies i l’abandonament de riquesa immaterial. I estem perdent un tresor necessari per cosir la ruptura amb la natural i paratges com les Hortes a Tarragona. Així va aparèixer la idea dels rocs ceràmics sensibles, quan callem i no fem res.

Plantejo Acariciar pedres com una instal·lació sonora interactiva, acompanyada de cartografia de les últimes hortes actualment amenaçades. L’exposició esdevé una relatoria de costums que només sap la gent gran, sentir-les és aixecar marges i refer camins perduts. Etnografies que amplifiquen relats de persones grans, que com les pedres representen l’expertesa i el record sense nostàlgia. Endurida vida, la pedra i la pell, superfície rugosa que esdevé en confiança mitjà de transmissió de valors. Perpetuant rics paisatges, noms d’indrets i cases, que desapareixen.

 

El corpus. Interacció, fusió i descoberta.

La interacció del públic amb les roques ceràmiques reprodueixen memòries vivencials (que he anat gravant durant el semestre) de generacions del temps dels jornals, caminants de pobles, territori i identitat. Caldrà entrar en contacte amb la matèria, tocar-la per damunt decididament, cal voluntat si volem que les pedres ens parlin.

Fusionant tradició i modernitat; pràctiques ceramistes i electroacústica, accionades màgicament, i descobreixo els magnètics Reed Switch, que sumant-hi un guant-activador faran xerrar la ceràmica en posar la mà damunt.

Descobrir sensibilitat tocant l’inert, l’absurd retorna inesperadament latent i vibracional. Escolta atent i curiosa, parlar del tros és intel·lectual, i els grans són llibres oberts versats en la pagesia i les tradicions. Com megalítiques extretes dels conreus i incorporades als fonaments. Les veus d’Acariciar pedres ens acompanyen en la descoberta de la pagesia de les hortes, ajudats per la cartografia gegant de les Hortes de Tarragona.

Full de preguntes als assistents.

Hi havia un petit questionari amb preguntes vinculant hortes i ciutadania. Les dades serviràn per establir relacions amb els displays de les etnografies que establiré damunt de la cartografia periurbana de Tarragona (concretament a l’Anella de Ponent). Juntrament amb autoetnografies confeccionarien el meu TFG d’Arts a la UOC.

Desenvolupament del marc conceptual-argumental.

Acariciar pedres aconsegueix un marc on és el paisatge el que viatja fins a les pedres i l’oient, i no les pedres fins al paisatge. Fragments ambientals que permeten transportar simbòlicament aquest territori dins l’espai expositiu; tenint les vivències i els rocs, incorporo la cartografia de la zona, per imaginar el que era i ja no és. Les roques ho han vist passar tot, inamovibles.

Femenina i masculina veu que paulatinament s’apropen a l’abstracció. Sons identificables que situen al visitant-oient en un context agrari per esdevenir-se en noves escenes sonores. Alterant l’equilibri entre naturalitat i artificiositat, mirant d’equalitzar i homogeneïtzar sons per donar cohesió a les peces sonores de l’interior. Sorolls periurbans artificials com vehicles i fàbriques. Vials sonors lleugerament inquietants on la cultura estructural i la natura sonora determinen el site-specific de la cartografia. Abstracció, hibridacions i nous imaginaris.

És entendre el passat, és coneixement per cuidar el futur, és amor a l’entorn, ecosistemes de camins ja perduts, aigua que puja, el retorn de les anguiles, la flora i la fauna, el lli més blanc i fi, la botànica silvestre, les trementinaires, les pedres rosoladores, ermitoris, poblats ibèrics enterrats, cultiu-cultivar-cultivar-se, masos caiguts i memòries que esperen ser sentides.

Conceptualització sonora i tractament.

El concepte és mimetitzar la transmutació sonora comparable a la del fang quan es cristal·litza dins d’un forn ceràmic. Una abstracció també en l’orquestració per obtenir una instrumentació experimental partint de les veus modificades, generant textures i espais sonors on l’element narratiu i emocional afegeix estrat sentimental.

Bucles de veu que es banyen en ones i efectes, buscant l’oralitat plena de textures amagades i harmònics, superposant converses, on un so petit es repeteix deformant-se en paisatge sonor, metàfora de l’errant estat de l’horta.

Balanç equilibrat entre les decisions tècniques i intencions creatives, dàleg amb el concepte d’instal·lació sonora d’Iturbide (2017), i on remarca que la tecnologia no és al centre de l’obra. En aquest sentit, Acariciar pedres incorpora ceràmica escultòrica, attrezzo (guants-imantats) i requereix l’acció de l’espectador.

El so crea noves relacions entre objectes-espai-visitant. La ceràmica és cos ressonant amb interioritat sonora. No són escultures, ni altaveus, són objectes híbrids capaços de convertir la matèria en memòria i vibració.

Procediment de la instal·lació sonora al CCAA.

Confecció dels cinc mecanismes sonors, que tenen autonomia llarga perquè s’alimenten d’una bateria de liti i bàsicament el sistema incorpora un aplaca per carregar aquesta bateria. Aquesta placa de càrrega TP4056 va connectada a una altra placa DFPlayer Mini, que és la que incorpora la targeta de memòria de 2GB. D’aquí també en surt la sortida de so cap als speackers.

Incorporació d’un botó ON/OFF, on s’inclou un mecanisme que si detecta un imant o camp magnètic deixa passar el corrent, per tant executa l’ordre.

Cal tenir en compte on se sentirà, i la sala escollida contempla les necessitats d’instal·lació d’Acariciar pedres: Cèntrica, silenciosa, alta, binomi cultura/natura (plantes i pedra antiga que ens parla). Relacionem l’Antic Ajuntament amb un futur parc agrari, i perquè no?

L’exhibició oculta els sistemes d’emissió sonora; presentació inicial i ceràmica. Altaveus i mecanismes d’activació no busquen protagonisme, desapareixen dins les peces per generar sensació de formar part de la matèria. Invisibilitzar per donar presència fantasmagòrica; on històries latents es revelen al tacte.

Un agent de suport documentarà l’exposició amb fotografies inaugurals. Acordant prèviament el preu, i la data d’entrega. Explicar-se i transmetre el projecte i comentar el resultat que s’espera.

Resultat Sonor.

Curiosament emmagatzemo costums i saviesa tradicional d’avis i àvies en MicroSD de 2 GB.

Amb l’Audacity s’ha modificat profundament simples talls de veu, creant-ne de nous de mig minut o més, amb criteris de la física sonora treballada en PAC anteriors. Conceptualitzant “paisatge” afegint-hi enregistraments de camp ambientals de l’horta. Fusionant la manipulació de veu inicial, i cercant aparicions que semblin poesia fonètica.

Composició en capes o layering, on amplifico primerament regulant intensitats d’amplitud d’ona o waveform sense saturar. Normalment tallo bucles de veu del mateix relat i els filtro amb llargues reverberacions i ressonància, ecos delays, panoramitzacions. L’efecte time-stretching estira la veu alentint per creant mantres, omplint l’espai de sons orgànics i minerals.

Tinc pendent dominar l’ús del silenci. Acostumo a saturar jugant amb les repeticions, les intensitats, entonacions i duracions que rarament converteixo en patrons rítmics, excepte al pont de l’A7 (tribut a John Cage) i la concepció del trànsit com a experiència sonora rica en textures i matisos. No mesclo ritmes experimentals amb àudios realistes capturats de l’entorn rural, prefereixo que sorgeixi del mateix àudio mutant.

Enllaços d’àudio de les pedres exposades.

Enllaços d’àudios modulats amb l’Audacity i guardats en MicroSD en lectors de dins de les pedres reactives.

 

 

Fitxa Tècnica

Títol: Acariciar pedres.

Data: 12 de juny de 2026, de 19:30 a 20:30 h. Únic dia; inauguració i cloenda.

Tècnica:

Instal·lació de ceràmica sonora i impressió de cartografies municipals.

 

Dimensions del pati: 815 × 567 × 1500 CM.

Durada: 58’ 00’’

 

Forma de presentació:

  • La instal·lació cobreix la totalitat del pati medieval on es distribueixen les peanes de fusta recobertes de melanina blanca. Disposició de les cinc pedres ceràmiques de forma harmònica i equidistant, deixant pas en la totalitat del diàmetre de cada element expositiu.
  • En cada peana s’hi disposa una pedra, i un guant-activador.
  • Cal muntar un sistema d’àudio amagat, i fer proves de so.
  • L’exposició es complementa amb dos mapes cartogràfics oficials de l’ICGC[1]:
  • Una LONA impresa FRONTLIT 510GR/M2, de grans dimensions; 229 × 344 M. Penjar amb cordill pels ollets perforats cada 50 CM sobre el dobladet Efecte fins a arribar arran de terra. Necessita ser tensada per evitar plecs i arrugues.
  • Un plafó CARTÓ NIU D’ABELLA 10MM/M2. Mides:160×170 CM.
  • Hores de muntatge totals: 4 h.
  • Necessitats de la sala: Es requereix un espai silenciós o semisilenciós. Il·luminar focalment només cada ceràmica i els dos mapes.

 

Crèdits de les imatges:

Les fotografies han estat contractades a un agent de suport (Abelardo de l’Estudi Pep Escoda). S’ha pagat mitjançant factura i IVA.

 

Descripció:

Ceràmica sonora i interactiva. S’acompanya de la cartografia del paisatge sonor que se sent en cada roca esculpida.

L’artista i comissari Jordi Llort-Figuerola, després d’explicar breument la cartografia etnogràfica desplegada, que situa al visitant a la zona hortícola de Tarragona, procedeix a una demostració d’interacció sonora que culmina en un cúmul de sons procedents de dins les pedres i activades per magnetisme.

Els sons tractats amb programari Audacity expliquen vivències dels habitants de les últimes hortes de la ciutat.

En un minut deixen de parlar, i tornat el silenci, es convida el públic a participar activant les pedres mitjançant els guants i el tacte.

 

[1] Mapes vectorials (maig, 2026) oficials: https://www.icgc.cat/ca/Geoinformacio-i-mapes/Mapes 

Conclusió.

 

El procediment de creació de cada so ha estat resumit, originant arxiu de dibuix d’esquema electrònics d’activació mitjançant magnetisme, que finalment he incorporat a l’exposició, per tal de conferir-hi arxiu processual, relats i hibridacions entre disciplines.

En el procés de connexions electròniques l’ús de ChatGPT, ha resultat un cúmul de proves i suposicions sense encert i fent-me adquirir més components per noves proves amb resistències i components que no calien. La simplificació va arribar com més avançava la complexitat i gràcies al meu aprenentatge.

En els moments inaugurals, tot i que s’havien fet les proves minuts abans, la meva demostració experimentà un silenci i la pedra no era capaç de parlar. La meva insistència i tranquil·litat va esdevenir crucial per esbrinar el motiu i reconduir la situació. Resultava que hi havia un xoc de polaritats que bloquejava els Reed Switch. Era causada pels dos imants enfrontats; el del guant i el de l’speacker inserit en la cavitat del roc. Vaig trobar la solució separant l’altaveu intern del connector magnètic, i aleshores ja va reaccionar segons l’esperada interacció i reproduint els sons que van captivar a tot visitant.

L’espai fou acollidor i va permetre diverses relacions entre escultura ceràmica, paisatge sonor i cartografia de la zona d’horta (en blanc). Les plantes del pati van casar bé amb el context del binomi natural/cultural. Les peanes ajuden a conferir atributs escultòrics a les formes rocoses.

En general, Acariciar pedres funcionà segons l’esperat. La feina fotogràfica de l’Agent de Suport va captar totes les perspectives, moments i sentiments. La pràctica va servir per conèixer gent vinculada a les hortes de la ciutat, però que han perdut el vincle, o bé tenen ocupacions, o els fa por baixar, o bé per diverses problemàtiques. La millor opció en futures exposicions és la intimitat i separació. La il·luminació focalitzada ajudaria a crear atmosfera.

Bibliografia.

Alsina González, P. (2019). Cultura i tecnologia. [Recurs d’aprenentatge UOC].

Bautista, L. (2020). Síntesis de sonido. [Recurs d’aprenentatge – Audiovisual]. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Carbonell, E. (2022). El futur de la humanitat. Decàleg per a la supervivència de la nostra espècie. Edita Ara Llibres.

Llaneli, L. (2025). Poesia fonètica i acció. [Recurs d’aprenentatge – Audiovisual]. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Plini el Vell (2008). Historia natural: Libros XVII-XIX. Traducció d’A.M. Moure Casas. Madrid: Editorial Gredos (Biblioteca Clásica Gredos, 371).

Rocha Iturbide, M. (2017). La expansión de la escultura y de la instalación sonora en el arte. Disponible a: https://www.artesonoro.net/La-Instalacion-Sonora.pdf

Suárez, C. (2020). Elements de creació sonora. [Recurs d’aprenentatge – Audiovisual]. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.