masos

Ramon Carreté Aulès. Mestre.

Statement

A l’emblemàtic i únic mas que es veu a la sortida de Tarragona en direcció a Reus, hi trobarem en Ramon Carreté, de 82 anys. Nascut l’any 1943 a mas de l’Aulès, i que enguany anirem a visitar aquest mas de Camí dels Montgons, núm. 1,  amb l’artista Marcel·lí Antúnez el dia 9 de maig de 2026.

masos
Dues Pedres; instal·lació.

Ens comenta infinitat d’anècdotes i curiositats. Originàriament, l’ermita de La Dolorosa era la capella del mas de l’Orovio. La façana de la capella estava encarada de cara al mas, o sigui, la façana de darrera de l’ermita de La Dolorosa, era l’entrada de l’antiga capella.

També recorda haver vist pujar les anguiles pel riu Clar!

Cita: Ramon Carreter del mas de l’Aulès.

jornal
2026

Fede Bardají. Historiador de Parc Riu Clar.

Statement

Faig d’antropòleg social freeelance des de 1983. He fet treballs de recerca «activista» i apilicada per a la societat civil tarragonina, fundacions, ongs, administracions públiques i universitats. Las meves recerques han gitat entorn a la immigració, els moviments socials, els barris obrers, la interculturalitat i el poble gitano. He publicat uns quants llibres.

Parc Riuclar és un dels barris obrers de la perifèria de Tarragona. La seva construcció va començar a mitjans dels anys 60 del segle passat. Va ser una iniciativa pionera de l’empresa Alena (fàbrica de fustes, ja desapareguda). Poc després es van implicar d’altres empreses de la zona: Asesa, Disa i Enher, d’una manera que recorda una mica al model de les colònies industrials catalanes del segle XIX. La dècada dels 60  és un moment de fort creixement a la ciutat. D’una banda, es dona un incipient  turisme: per llevant, la ciutat creixia amb la construcció de la urbanització de Cala Romana i l’annexió dels municipis de Monnars, Tamarit i Ferran. D’altra banda, es va donar un fort creixement industrial de la industria petroquímica, altres industries i la construcció.

Des de bon començament ha estat un barri molt reivindicatiu amb una molt activa Associació de Veïns, vinculada estretatament a la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT).

Inici de la Caminada Jornal

Abans d’iniciar la caminada, des del centre de Parc Riu Clar, ens reunirem a l’ermita de La Dolorosa de ubicada a la Rambla d’aquest iniciàtic barri, allà, l’historiador amateur Fede Bardají ens parlarà del primer barri de Tarragona i els seus orígens.

masos

Hèctor Mir. Historiador.

Statement

Llicenciat en Geografia i Història i Màster en Arxivística per la Universitat de Tarragona “Rovira i Virgili”. Arxiver i arqueòleg. Com a arqueòleg ha dirigit diverses excavacions al Camp de Tarragona, participant en excavacions arqueològiques tant a Catalunya com a Itàlia. Així mateix ha participat en diferents projectes de promoció, difusió i salvaguarda del patrimoni tarragoní, així com en diverses exposicions, essent sotscomissari de l’exposició “El Carlisme. Llums sobre un passat amagat” organitzada el 2006 per la Fundació Caixa Tarragona.

De l’any 2004 al 2015 va ser el tècnic encarregat de l’Arxiu Municipal de la Pobla de Mafumet. Posteriorment ha trevallat a diversos Arxius, tant de Catalunya com del Regne Unit. Ha publicat diversos articles i comunicacions en mitjans especialitzats. Fruit d’haver-li estat concedit el 2009 el Premi Tarragonès Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura per part del Consell Comarcal del Tarragonès, va publicar el 2011 el llibre El Codony a inicis del segle XVI. Paisatge, economia i societat dels antics llocs i termes del Codony a partir d’un capbreu de 1510.

Actualment esta preparant la seva tesi doctoral. Les seves actuals línies d’investigació es centren en la Història medieval i moderna tant de la ciutat com del Camp de Tarragona.

Dues Pedres; instal·lació.

L’Hèctor Mir és historiador de la RSAT (Reial Societat Arqueològica Tarraconense) i és especialista en el castell i l’esglèsia romànica de Sant Julià del despoblat de Mangons.

Comelles

Lluís Delclòs. Arquitecte urbanista.

Statement

Lluís Delclòs, Houston, 1988

Arquitecte especialitzat en urbanisme. Ha col·laborat amb diversos estudis d’arquitectura, amb el Centre de Recerca Urbana del Camp (ETSA-URV) i ha desenvolupat pràctica professional pròpia. Des de 2021 forma part de la cooperativa L’Escamot, on es dedica principalment a la consultoria i l’estratègia urbana. En aquest marc, treballa en projectes per a administracions i agents locals relacionats amb l’espai públic, la mobilitat i la millora de les condicions de vida quotidiana a les ciutats. La seva feina combina diagnosi territorial, treball de camp, redacció de propostes i suport a processos participatius, amb especial interès pels contextos de proximitat i els entorns urbans de mida mitjana i petita.

Article a Nexe (enllaç).

Article a Fòrum dels bBarris (enllaç).

Rajar / Flux, performativa.

En Lluís parlarà sobre la importància de l’encaix urbà i territorial de les Hortes de Tarragona. La seva mirada parteix d’entendre que aquest espai no és només un àmbit agrari a protegir, sinó un sistema viu amb un enorme potencial ecològic, social i cultural per a la ciutat. Les Hortes són un tresor sovint invisibilitzat, situat en un context periurbà complex, travessat per infraestructures, pressions especulatives i dinàmiques urbanes que sovint les han desconnectat del relat col·lectiu.

Des d’aquesta perspectiva, L’Escamot, la cooperativa de la qual forma part, ha intentat contribuir a construir una mirada global, cooperada i complementària sobre l’àmbit. Un dels principals espais de treball ha estat la Taula Tècnica de l’Horta, un espai de trobada entre entitats, administracions i persones vinculades al territori que ha permès identificar reptes compartits i definir línies d’acció prioritàries, des de la cartografia i el coneixement del rec i dels camins fins al relleu agrari, la governança o la possible creació d’un Parc Agrari.

Fruit d’aquest treball col·lectiu, avui s’impulsen projectes concrets de cartografia i propostes de millora mediambiental, així com la posada en marxa d’una finca d’horta comunitària, pensada com un espai de producció, educació i cohesió social.

Totes aquestes iniciatives comparteixen una idea central: en un context periurbà no n’hi ha prou amb protegir o delimitar; cal dotar els espais de contingut, activitat i comunitat.

En aquesta línia d’actuació, es posarà en relleu la idoneïtat d’iniciatives com el Jornal, que contribueixen a activar noves formes de relació amb les Hortes des de la cultura, l’experiència i la sensibilitat. Propostes com aquesta permeten ampliar el relat sobre l’àmbit, generar vincles emocionals i socials amb el territori i obrir espais de trobada entre persones, disciplines i projectes diversos.