Jornal i les Hortes de Tarragona:
Arguments
- Organitzar activitats en l’entorn natural i zones de frontera (binomi cultura/natura) on les hibridacions artístiques tinguin un paper transformador per als caminants.
- Reconnectar la nostra espècie amb la natura, per mitjà de l’art. Humanitzant-nos[1] (Carbonell, 2022) i renaturalitzant els espais comuns, fent-los acollidors i saludables, tot reforçant el respecte i cura per l’entorn, i sempre afavorint la sostenibilitat de les accions humanes, mecàniques i industrials en el medi ambient terrestre i marítim.
- Oferir esdeveniments de contacte amb la natura i l’individu, grups i famílies, mitjançant diversos suports artístics enmig d’activitats en el medi natural. Epistemològicament preguntant-nos fins a quin punt les hibridacions transformaran el nostre pensament i el costumari social. Uns costums on ja l’epigenètica està detectant casos en nens/es ben petits i en edats de desenvolupament.
- Promocionar l’Educació Artística i la transdisciplinarietat a través de la hibridació entre la Cultura Popular, la Memòria Històrica dels entorns naturals i periurbans, la seva prehistòria, i la Ciència.
- Aquest ensenyament i difusió de les Arts i Cultures del món a Catalunya i l’ensenyament i la difusió de la Cultura Catalana al món, restarà sotmesa al lligam entre el territori i àmbit d’actuació i amb ideals ètics i ecològics.
- Fomentar la lectura, l’educació en valors i la imaginació a través de materials visuals atractius i adaptats a diferents edats.
- Promoure el coneixement de la riquesa natural de l’ecosistema i tot el que és cultural de la diversitat humana, destacant els valors de les diferents cultures, el respecte i la solidaritat, i promoure la interrelació entre persones de cultures diferents.
- Establir diàleg a partir del pensament divergent per resoldre positivament conflictes interètnics. I oferir estratègies per resoldre conflictes d’ocupació il·legal en entorns rurals i agraris.
- Promoure mitjançant l’art la inserció i la reinserció social de diferents col·lectius amb especial dificultat, especialment persones immigrants i/o en risc d’exclusió.
- El foment de mesures d’inclusió a través de l’art i altres disciplines: Igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i facilitant la participació de persones en risc d’exclusió Social.
- Impulsar l’organització de cursos i tallers de caràcter artístic, ajudant a transmetre missatges de conscienciació d’una forma visualment impactant i emocionalment connectada amb la comunitat i el territori.
- Donar suport “curatorial” i visual i a projectes artístics sense ànim de lucre, potenciant-ne l’abast i l’impacte comunicatiu en la societat. Alguns projectes incorporen open calls o convocatòries prèvies de selecció d’artistes, amb jurat o sense, ja que podrien seleccionar-se mitjançant el comissariat.
- Potenciar la personalització artística de mobiliari urbà o espais d’atenció pública, com per exemple; la senyalització dels itineraris saludables dels camins dels horts, masos, barris i ciutat, o la creació de murals comunitaris en aquest entorn periurbà. Promocionant l’art mural, art reciclat, ceràmic i performatiu a la ciutat, barris i entorns periurbans.
[1] Carbonell, Eudald (2022). El futur de la humanitat. Decàleg per a la supervivència de la nostra espècie. Barcelona. Edita Ara Llibres.
Valors i fidelitat
En tots aquests punts l’Associació Cultural Colla Pajaritu inculcarà valors mediambientals, ètics i de drets humans. Per necessitat, tot just en el moment actual de la tercera revolució l’anomena l’antropòleg i docent Eudald Carbonell (Carbonell, 2022). Després de la tècnica, i la científica, estem davant de la tecnològica. En aquest punt, els canvis i avanços se succeiran molt més ràpidament que en les altres i possiblement ens veurem superats, com actualment passa amb les IA, suports digitals i realitat augmentada.
Per aconseguir aquestes finalitats i amb una Associació Cultural Colla Pajaritu fidel a l’esperit de tornar a sentir-se una espècie més en aquest planeta, les activitats de l’associació donaran atenció preferent a la promoció de les Arts en l’entorn natural, periurbà, barris i urbs, i les seves relacions socials, juntament amb els drets dels pobles, de la solidaritat internacional i els drets humans.
L’Associació Cultural Colla Pajaritu realitza tota mena d’actuacions i accions d’acord amb la legislació vigent i en queda exclòs tot ànim de lucre.
Associació Cultural Colla Pajaritu
L’Associació Cultural Colla Pajaritu es renova i amplia els seus àmbits d’actuació després d’idear i realitzar durant més de deu anys la cursa d’andròmines tarragonina La Baixada del Pajaritu, i que actualment s’organitza programat dins el Carnaval de Tarragona per decisió del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona. La Baixada es creà amb la finalitat inicial estatutària de recuperar jocs antics i tradicions, renovant-les amb característiques pròpies del Carnestoltes de la ciutat. I després d’activar la participació ciutadana en la sàtira i la crítica.
L’Associació Cultural Colla Pajaritu havent fet partícip al ciutadà i dinamitzant actes culturals innovadors, continua recuperant figures i costums populars catalanes, que s’havien perdut o oblidat. L’Associació segueix renovant significats populars amb contemporaneïtat dins de la programació cultural, revifant les tradicions catalanes oblidades o que estan actualment en desús, emprèn un camí centrat en l’àmbit de l’art i les seves hibridacions en el binomi oposat actualment del relatiu al fet natural i cultural.
Finalitats de l’associació:
Per aconseguir les seves finalitats, l’Associació Cultural Colla Pajaritu durà a terme les activitats que consideri oportunes dins el marc de les arts i les activitats en el medi natural, en el context actual de separació de l’humà i la resta de l’entorn i les espècies (no-humà/humà) provocada per «la gran amputació». Un trauma iniciat[1] en aparèixer l’agricultura i la domesticació dels animals, durant el període prehistòric del neolític (Morton, 2017).
Actualitzem l’Associació Cultural Colla Pajaritu ja que estem en un món globalitzat i tecnificat que crea nous materials industrialment[2] amb cadenes de producció (Star,1999; p.381) i on el capital ens obliga[3] a ser tecnològics (Rogoff, 2015), i l’Associació Cultural Colla Pajaritu vetllarà perquè la tecnologia ajudi a socialitzar l’art i a la inversa.
La tecnofília i el posthumanisme uneixen agents del territori i creen xarxes i organitzacions, que l’Associació Cultural Colla Pajaritu vigilarà els agents invisibles[4] (Alsina, 2019) i infraestructures de la tecnologia[5] (Latour, 2015) que ens organitzen el món i a nosaltres, esclaus del programari (software, algoritmes i IA) i de la geopolítica, i el creixement urbanístic de les ciutats, i que exerceixen una pressió en el medi natural.
[1] Timothy, M. (2017). Humankind: Solidarity with Non-Human People. Ed.Verso Books.
[2] Leigh Star, Susan (1999). The Ethnography of Infrastructure. A: The American Behavioral Scientist, 43-3. Novembre i desembre de 1999. Pp. 311-391. Beverly Hills, EUA
[3] Rogoff, Irit (2015). Infraestructuras. A: Xè simposi internacional de crítica d’art. Arts Santa Mònica. Barcelona, 14 de novembre de 2015. Consultat el 21 de novembre de 2023. Disponible a l’enllaç.
[4] Alsina González, Pau (2019). Humanismo 2.0: Cultura i tecnologia. Recurs d’Aprenentatge UOC. UOC Press.
[5] Extret de la teoria de l’Actor-Xarxa de Bruno Latour, Michel Callon, Susan Leig Star et al. Harman, Graham (2015). Bruno Latour, el señor de las redes: Hacia el realismo especulativo. Buenos Aires, Argentina. Pp. 39-69. Editorial Caja Negra.
Latour, Bruno (2015). No Transformation without Institution. Transfromation Marathon. Serpentine Galleries. Londres, 17 d’octubre de 2015. Disponible a l’enllaç.